Els Pirineus acullen un dels districtes lacustres més rics d’Europa, amb poc més de mil llacs de muntanya de més de 0,5 ha. Aproximadament la meitat d’aquestes es troben a les vessants nord i l’altra meitat a les vessants meridionals de la serralada, oferint un contrast natural entre diferents exposicions de conca. La geologia de la regió és igualment diversa, amb llacs formats sobre una gran varietat de roques mare, incloent-hi granit, pissarra, esquist, calcària i fins i tot substrats volcànics.
Climàticament, els Pirineus es troben en una zona de transició entre les influències atlàntiques i mediterrànies. Els llacs occidentals experimenten un règim atlàntic més fort, mentre que els de l’est estan modelats per condicions mediterrànies més seques i càlides. Els llacs també es distribueixen al llarg d’un pendent altitudinal pronunciat, des d’uns 1.600 m fins a gairebé 3.000 m sobre el nivell del mar. Junts, aquests gradients d’exposició, litologia, clima i altitud creen una diversitat remarcable en les característiques físiques, químiques i biològiques dels llacs.
El concepte del districte dels llacs destaca el valor de veure aquests ecosistemes no com a masses d’aigua aïllades, sinó com un mosaic interconnectat a través d’un paisatge muntanyós. Als Pirineus, aquesta perspectiva és especialment poderosa: permet als investigadors desentrellaçar com els gradients naturals i antropogènics modelen el funcionament dels ecosistemes d’alta muntanya. Diversos estudis, realitzats des de 1987 a intervals decenals, han proporcionat una visió sinòptica d’aquests llacs i han revelat tendències temporals vinculades al canvi climàtic, la deposició atmosfèrica i altres factors regionals. Això fa que el Districte dels Llacs Pirineus sigui un lloc de referència clau per entendre els processos ecològics en entorns alpins a tot el món.
La base de dades del LOOP conté dades de més de 500 llacs pirinencs. Accedeix al geoportal per obtenir més informació!