Els estudis limnològics van començar al llac Redon (anteriorment anomenat Redó) el 1984. Des de llavors, el llac Redon ha estat el lloc principal de recerca del LOOP. Aquí s’han dut a terme més de 40 projectes nacionals i internacionals. Després de gairebé 30 anys d’investigació continuada, el llac Redon és un dels llacs alpins més estudiats (si no el més) del món.
El nom oficial del llac és Estanh Redon, en la llengua occità-aranesa. Però el llac també és conegut pel seu antic nom oficial català, Estany Redó. Es troba a 42°38’25.73″N, 0°46’41.68″E, a les capçaleres del riu Noguera Ribagorçana, un afluent del riu Segre que al seu torn és afluent del riu Ebre. Es troba en una conca de 155 ha, a una altitud de 2240 m sobre el nivell del mar. Té una superfície de 24 ha, un perímetre de 2,04 km, un volum de 7,75 hm3, una profunditat màxima de 73 m i una profunditat mitjana de 32 m.
La conca és de roca mare granodiorita; El 76% de la seva superfície està coberta per una capa de sòl poc desenvolupada amb un gruix mitjà de 0,35 m. Les principals comunitats vegetals són prats alpins: Carici-Festucetum eskiae (36%) i Ranunculo-Festucetum eskiae (23%), Festuca eskia és l’espècie dominant.
Des de 1984, s’han dut a terme diversos estudis al llac. Des de 1996, s’està duent a terme un programa regular de monitoratge limnològic a Estanh Redon. Hi ha una cabana a la vora del llac amb un petit laboratori de camp. També hi ha una estació meteorològica automàtica, actualment gestionada per Meteocat, amb dades accessibles en línia.
El programa de monitoratge inclou mostrejos mensuals del llac a cinc profunditats diferents: prop de la superfície, epilimnion, metalimnion, hipolimnion superior (fòtic), hipolimnió inferior (fosc). S’analitzen mostres per detectar soluts principals, nutrients, matèria orgànica dissolta i diòxid de carboni i oxigen dissolts. Es prenen mostres integrades a tota la columna d’aigua per avaluar la composició i biomassa específiques de bacteris, fito- i zooplànctons. Hi ha una cadena de termistors desplegats permanentment, que registren la temperatura a nou profunditats al llarg de la columna d’aigua cada 10 minuts, i un sensor de pressió per registrar la fluctuació del nivell de l’aigua amb una freqüència de 30 minuts. Els fluxos sedimentaris es determinen a partir de materials recollits per dues trampes de sediments instal·lades al punt més profund del llac.
A més de l’aigua del llac, també es recullen pluja i neu per determinar la deposició atmosfèrica de soluts principals, nutrients i alguns contaminants, per tal de monitorar-ne les tendències temporals, el seu efecte sobre el llac i la seva conca, i examinar la seva relació amb el canvi climàtic i les causes induïdes per l’ésser humà.
Al llarg de diversos projectes de recerca, s’han recuperat i analitzat diversos nuclis de sediments del llac, amb l’objectiu de reconstruir la història ambiental del llac i de la seva àrea circumdant.
Tota aquesta recerca ha posat llum sobre el Canvi Ambiental Global i els seus efectes, tant en el passat com en l’actualitat. Alguns exemples són: l’evolució del clima hivernal/primaveral als Pirineus durant els darrers 10.000 anys (Holocè); l’efecte de les aportacions aèries de nitrogen i fòsfor sobre l’estatus tròfic dels llacs; la contaminació dels llacs per plom (i altres metalls) que abasta més de dos mil·lennis; la influència combinada dels factors climàtics (com la NAO) i les emissions humanes sobre els fluxos atmosfèrics regionals i globals d’elements traça als Pirineus. Per a una llista completa (Google Scholar) de publicacions que presenten o citen recerca realitzada a Lake Redon, feu clic en aquest enllaç.
