Pleta de Molières Peatland

Pleta dels Molières és una torbera al fons de la vall situada a la SCI Aigüestortes, part de la xarxa europea Natura 2000, al centre dels Pirineus, prop de Vielha (Val d’Aran, Catalunya, 42,62ºN, 0,74ºE; 1.720 m sobre el nivell del mar). La torbera es desenvolupa sota condicions de sòl àcid (pH ~4,5–5,5), que formen un mosaic d’hàbitats que inclou brucs (Erica tetralix) i muntanyes de Sphagnum, aiguamolls reòfils dominats per Trichophorum i aiguamolls àcids amb Carex nigra. Representa un dels exemples més característics de zones humides àcides que formen torba a la regió.

Vista aèria de la Pleta de Molières, amb els diferents hàbitats acolorits segons la llegenda

El clima és temperat de muntanya, amb temperatures mitjanes anuals d’uns 6–7 °C i precipitacions anuals entre 1.200 i 1.600 mm. La precipitació cau predominantment en forma de pluja (≈70–85%), amb la neu representant aproximadament entre el 15 i el 30% del total anual. La neu es concentra durant els mesos d’hivern, on contribueix a la cobertura de neu estacional i juga un paper clau en la recàrrega d’humitat del sòl i en l’escorrentia de primavera primerenca, tot i no ser la forma dominant de precipitació.

Progressió estacional al jaciment de torbera de Pleta de Molières

El jaciment es troba sobre substrats granítics i està connectat hidrològicament als rierols de capçalera, creant forts vincles entre sòls, aigües subterrànies i aigües superficials. Aquestes connexions regulen com s’emmagatzemen, transformen i alliberen el carboni i els nutrients, alhora que influeixen en la mobilitat d’elements menors com el fòsfor, el ferro i la sílice. Durant els períodes més humits, la matèria orgànica i els nutrients es poden eliminar, contribuint a l’exportació de fluxos de carboni i nitrogen dissolts cap a les aigües aigües avall. Això fa de la Pleta dels Molières un lloc valuós per estudiar com les torberes medien els cicles elementals i els seus impactes en la qualitat de l’aigua en ecosistemes de muntanya, i per entendre com els canvis ambientals poden alterar aquests processos.

Districte dels Llacs dels Pirineus

El Districte dels Llacs dels Pirineus, amb més d'un miler de llacs alpins que abasten diverses zones geològiques i climàtiques, és una de les regions lacustres de muntanya més riques d'Europa. Les seves condicions variades el converteixen en un laboratori natural per estudiar com els factors ambientals i humans modelen els ecosistemes alpins. El LOOP ha estudiat aquests llacs des de 1987, construint una base de dades de més de 500 llocs per fer un seguiment dels canvis ecològics a llarg termini.
SABER-NE MÉS

Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

El Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l'únic parc nacional de Catalunya, és un dels ecosistemes alpins millor conservats de la Península Ibèrica, amb més de 200 llacs i una gran biodiversitat. El LOOP hi ha dut a terme una recerca ecològica a llarg termini des del 2004, centrant-se en la vall de Sant Nicolau, un lloc experimental per estudiar la hidrologia, la biogeoquímica i els impactes del canvi climàtic en entorns d'alta muntanya mitjançant xarxes avançades de sensors i programes de monitoratge de l'aigua.
SABER-NE MÉS

Llac Redon

El llac Redon (anteriorment anomenat Redó) ha estat el principal lloc de recerca del LOOP des de 1984 i és un dels llacs alpins més estudiats del món. Situat als Pirineus a 2240 m d'altitud, ha estat monitoritzat contínuament durant gairebé 30 anys, amb estudis extensos sobre la seva limnologia, interaccions climàtiques i canvis ambientals. La recerca allà ha avançat la comprensió del canvi global, la contaminació i la dinàmica dels ecosistemes durant els darrers 10.000 anys.
SABER-NE MÉS
This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.