La composició isotòpica de l’aigua meteòrica (és a dir, el seu contingut de 2H i 18O) es pot utilitzar com a traçador del camí que segueix dins d’una conca i de l’efecte de l’evaporació durant el seu flux per les vessants i la vall.

La precipitació atmosfèrica transporta i diposita nutrients a les conques. Entre elles, el nitrogen (N) s’ha convertit en una gran preocupació perquè les emissions humanes han augmentat la càrrega atmosfèrica d’N que reben els ecosistemes a tot el món. Els compostos N inorgànics d’origen humà (principalment nitrats i amoni) en la precipitació atmosfèrica tenen una signatura isotòpica distintiva que es pot utilitzar per traçar el seu impacte en la xarxa tròfica dels ecosistemes.

La precipitació atmosfèrica també aporta compostos orgànics. Això pot suposar una entrada significativa de substrats orgànics per a sòls àrids en muntanyes elevades, que pot ajudar a mantenir una activitat microbiana relativament alta. La composició isotòpica del C i N orgànics en suspensió pot servir per traçar el seu destí i avaluar la seva importància per a la microbiota del sòl.

Per tal d’analitzar la precipitació atmosfèrica, hem instal·lat col·lectors a dues altituds diferents, a la vora de les estacions meteorològiques automàtiques dels llacs Contraix (2.600 m sobre el nivell del mar) i Llebreta (1.600 m sobre el nivell del mar). Les mostres es recullen mensualment. L’accés al llac Contraix és difícil a mitjan hivern, i els forts vents impedeixen que els col·lectors funcionin correctament. Per aquest motiu, hem traslladat el lloc de mostreig a un lloc menys exposat al vent (i també a allaus), a una altitud més baixa (2.300 m sobre el nivell del mar). A més, estem mostrant perfils de cobertura nevada integrant tota la precipitació hivernal a l’altitud més alta.