{"id":3588,"date":"2025-12-15T15:47:27","date_gmt":"2025-12-15T14:47:27","guid":{"rendered":"http:\/\/loopweb.org\/?sites=llac-redon"},"modified":"2026-01-16T12:19:45","modified_gmt":"2026-01-16T11:19:45","slug":"llac-redon","status":"publish","type":"sites","link":"https:\/\/loopweb.org\/ca\/?sites=llac-redon","title":{"rendered":"Llac Redon"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Els estudis limnol\u00f2gics van comen\u00e7ar al llac Redon (anteriorment anomenat Red\u00f3) el 1984. Des de llavors, el llac Redon ha estat el lloc principal de recerca del LOOP. Aqu\u00ed s’han dut a terme m\u00e9s de 40 projectes nacionals i internacionals. Despr\u00e9s de gaireb\u00e9 30 anys d’investigaci\u00f3 continuada, el llac Redon \u00e9s un dels llacs alpins m\u00e9s estudiats (si no el m\u00e9s) del m\u00f3n. <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

El nom oficial del llac \u00e9s Estanh Redon, en la llengua occit\u00e0-aranesa. Per\u00f2 el llac tamb\u00e9 \u00e9s conegut pel seu antic nom oficial catal\u00e0, Estany Red\u00f3. Es troba a 42\u00b038’25.73″N, 0\u00b046’41.68″E, a les cap\u00e7aleres del riu Noguera Ribagor\u00e7ana, un afluent del riu Segre que al seu torn \u00e9s afluent del riu Ebre. Es troba en una conca de 155 ha, a una altitud de 2240 m sobre el nivell del mar. T\u00e9 una superf\u00edcie de 24 ha, un per\u00edmetre de 2,04 km, un volum de 7,75 hm3, una profunditat m\u00e0xima de 73 m i una profunditat mitjana de 32 m. <\/p>\n\n\n\n

La conca \u00e9s de roca mare granodiorita; El 76% de la seva superf\u00edcie est\u00e0 coberta per una capa de s\u00f2l poc desenvolupada amb un gruix mitj\u00e0 de 0,35 m. Les principals comunitats vegetals s\u00f3n prats alpins: Carici-Festucetum eskiae (36%) i Ranunculo-Festucetum eskiae (23%), Festuca eskia \u00e9s l’esp\u00e8cie dominant. <\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n
<\/div>\n\n

Des de 1984, s’han dut a terme diversos estudis al llac. Des de 1996, s’est\u00e0 duent a terme un programa regular de monitoratge limnol\u00f2gic a Estanh Redon. Hi ha una cabana a la vora del llac amb un petit laboratori de camp. Tamb\u00e9 hi ha una estaci\u00f3 meteorol\u00f2gica autom\u00e0tica, actualment gestionada per Meteocat, amb dades accessibles en l\u00ednia<\/a>. <\/p>\n\n

El programa de monitoratge inclou mostrejos mensuals del llac a cinc profunditats diferents: prop de la superf\u00edcie, epilimnion, metalimnion, hipolimnion superior (f\u00f2tic), hipolimni\u00f3 inferior (fosc). S’analitzen mostres per detectar soluts principals, nutrients, mat\u00e8ria org\u00e0nica dissolta i di\u00f2xid de carboni i oxigen dissolts. Es prenen mostres integrades a tota la columna d’aigua per avaluar la composici\u00f3 i biomassa espec\u00edfiques de bacteris, fito- i zoopl\u00e0nctons. Hi ha una cadena de termistors desplegats permanentment, que registren la temperatura a nou profunditats al llarg de la columna d’aigua cada 10 minuts, i un sensor de pressi\u00f3 per registrar la fluctuaci\u00f3 del nivell de l’aigua amb una freq\u00fc\u00e8ncia de 30 minuts. Els fluxos sedimentaris es determinen a partir de materials recollits per dues trampes de sediments instal\u00b7lades al punt m\u00e9s profund del llac. <\/p>\n\n

\"\"<\/figure>\n\n
<\/div>\n\n

A m\u00e9s de l’aigua del llac, tamb\u00e9 es recullen pluja i neu per determinar la deposici\u00f3 atmosf\u00e8rica de soluts principals, nutrients i alguns contaminants, per tal de monitorar-ne les tend\u00e8ncies temporals, el seu efecte sobre el llac i la seva conca, i examinar la seva relaci\u00f3 amb el canvi clim\u00e0tic i les causes indu\u00efdes per l’\u00e9sser hum\u00e0.<\/p>\n\n

Al llarg de diversos projectes de recerca, s’han recuperat i analitzat diversos nuclis de sediments del llac, amb l’objectiu de reconstruir la hist\u00f2ria ambiental del llac i de la seva \u00e0rea circumdant.<\/p>\n\n

Tota aquesta recerca ha posat llum sobre el Canvi Ambiental Global i els seus efectes, tant en el passat com en l’actualitat. Alguns exemples s\u00f3n: l’evoluci\u00f3 del clima hivernal\/primaveral<\/a> als Pirineus durant els darrers 10.000 anys (Holoc\u00e8); l’efecte de les aportacions a\u00e8ries de nitrogen i f\u00f2sfor<\/a> sobre l’estatus tr\u00f2fic dels llacs; la contaminaci\u00f3 dels llacs per plom<\/a> (i altres metalls) que abasta m\u00e9s de dos mil\u00b7lennis; la influ\u00e8ncia combinada dels factors clim\u00e0tics (com la NAO) i les emissions humanes sobre els fluxos atmosf\u00e8rics regionals i globals d’elements tra\u00e7a als Pirineus<\/a>. Per a una llista completa (Google Scholar) de publicacions que presenten o citen recerca realitzada a Lake Redon, feu clic en aquest enlla\u00e7.<\/a> <\/p>\n\n

\"\"<\/figure>\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El llac Redon (anteriorment anomenat Red\u00f3) ha estat el principal lloc de recerca del LOOP des de 1984 i \u00e9s un dels llacs alpins m\u00e9s estudiats del m\u00f3n. Situat als Pirineus a 2240 m d’altitud, ha estat monitoritzat cont\u00ednuament durant gaireb\u00e9 30 anys, amb estudis extensos sobre la seva limnologia, interaccions clim\u00e0tiques i canvis ambientals. La recerca all\u00e0 ha avan\u00e7at la comprensi\u00f3 del canvi global, la contaminaci\u00f3 i la din\u00e0mica dels ecosistemes durant els darrers 10.000 anys. <\/p>\n","protected":false},"featured_media":2488,"template":"","class_list":["post-3588","sites","type-sites","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/loopweb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/sites\/3588","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/loopweb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/sites"}],"about":[{"href":"https:\/\/loopweb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/sites"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/loopweb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2488"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/loopweb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3588"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}