{"id":3586,"date":"2025-12-15T15:48:18","date_gmt":"2025-12-15T14:48:18","guid":{"rendered":"http:\/\/loopweb.org\/?sites=parc-nacional-aiguestortes-i-estany-de-sant-maurici"},"modified":"2026-01-16T12:19:12","modified_gmt":"2026-01-16T11:19:12","slug":"parc-nacional-aiguestortes-i-estany-de-sant-maurici","status":"publish","type":"sites","link":"https:\/\/loopweb.org\/ca\/?sites=parc-nacional-aiguestortes-i-estany-de-sant-maurici","title":{"rendered":"Parc Nacional Aig\u00fcestortes i Estany de Sant Maurici"},"content":{"rendered":"\n

El Parc Nacional Aig\u00fcestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM)<\/a> \u00e9s el primer i \u00fanic Parc Nacional de Catalunya (creat el 1955). El PNASM \u00e9s un dels exemples millor conservats d’ecosistemes alpins de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, llar d’una flora<\/a> i fauna<\/a> notablement riques t\u00edpiques de les zones alpines i subalpines. Una caracter\u00edstica distintiva del PNASM \u00e9s la seva notable diversitat d’ecosistemes aqu\u00e0tics, o paisatges aqu\u00e0tics. Hi ha m\u00e9s de 200 llacs dins dels seus l\u00edmits, fet que fa que el Parc sigui un dels districtes lacustres alpins m\u00e9s importants d’Europa. Des dels seus inicis, el LOOP ha mantingut una relaci\u00f3 estreta amb el Parc, on s’ha dut a terme part de la seva recerca. Des de 2004, el LOOP duu a terme un programa de seguiment en diversos llacs i rierols del parc. El LOOP \u00e9s membre fundador del node de recerca ecol\u00f2gica a llarg termini LTER-Aig\u00fcestortes. <\/p>\n\n

\"\"
Evoluci\u00f3 del paisatge (1945-2025) a la zona adjacent a l’Estany de Llebreta, vall de Sant Nicolau<\/figcaption><\/figure>\n\n
<\/div>\n\n

El Parc Nacional es troba en una zona d’alta muntanya, entre les altituds de 1.200 i 3.029 m. El clima es caracteritza per hiverns llargs i durs, amb neu durant gran part de l’any i temperatures que cauen f\u00e0cilment per sota de zero. Els llacs es congelen i la natura descansa. A les valls baixes, la neu normalment es limita als mesos d’hivern. Per sobre dels 2.000 m, la neu persisteix durant molts mesos, amb alguns passos encara coberts al juny. Els estius, en canvi, s\u00f3n curts i frescos, fins i tot freds a la nit. Durant els dies calorosos d’estiu, els n\u00favols sovint s’acumulen i provoquen pluges intenses o tempestes el\u00e8ctriques. Els canvis meteorol\u00f2gics solen ser sobtats, aix\u00ed que \u00e9s millor estar preparat. El clima del parc reflecteix l’orientaci\u00f3 i l’altitud de la vall, creant microclimes ben diferenciats. Els fronts atl\u00e0ntics porten condicions humides, m\u00e9s pluja i boira freq\u00fcent a les valls orientades al nord i a l’oest, mentre que les vessants orientades a l’est i al sud mostren trets mediterranis, amb estius m\u00e9s secs i menys precipitacions. A les zones m\u00e9s altes, les condicions s\u00f3n m\u00e9s estables, amb uns 1.500 mm de pluja i neu anuals. <\/p>\n\n

El parc est\u00e0 centrat en un vast mass\u00eds de granit, d’uns 300 milions d’anys, exposat per l’aixecament tect\u00f2nic i l’erosi\u00f3. Al seu voltant hi ha pissarra, calc\u00e0ries i altres roques sediment\u00e0ries, metamorfosejades i plegades durant el Paleozoic. M\u00e9s tard, al Terciari, l’orog\u00e8nia alpina va deformar i fracturar encara m\u00e9s aquests materials, donant forma al relleu actual del parc. <\/p>\n\n

Al cor del PNASM hi ha la vall de Sant Nicolau, un laboratori natural per a l’estudi de la din\u00e0mica hidrol\u00f2gica, ecol\u00f2gica i biogeoqu\u00edmica en zones d’alta muntanya. El jaciment acull nombrosos rierols, des de petits canals de cap\u00e7alera alpina fins al riu de Sant Nicolau, m\u00e9s gran, que desemboca a la Noguera de Tor al sud-oest de la vall experimental. La zona experimental de Sant Nicolau cobreix 6.450 ha (64,5 km\u00b2) dins d’una vall esculpida per glacials orientada nord-est a sud-oest. La vall presenta pendents pronunciats i un mosaic de prats alpins, boscos i llacs, i s’alimenta d’una s\u00e8rie de subconques que drenen des de les seves vessants orientades al nord i al sud. La vall s’est\u00e9n des d’uns 1.100 m a la seva entrada prop del poble de Bo\u00ed, s’eleva fins a les cap\u00e7aleres d’Estany Llong (~2.000 m) i continua fins als circs i carenes circumdants, com Besiberri i Contraix, que arriben als 2.800\u20132.900 m. <\/p>\n\n

\"\"
Ortofoto actual i mapa d’elevaci\u00f3 basat en DEM de la vall de Sant Nicolau<\/figcaption><\/figure>\n\n
<\/div>\n\n

La vall de Sant Nicolau t\u00e9 un clima t\u00edpic d’alta muntanya, amb zones tant subalpines com alpines. La neu i el gel dominen durant mesos: a les altituds m\u00e9s baixes, normalment nom\u00e9s duren l’hivern, per\u00f2 la neu per sobre dels 2.000 m pot persistir fins al juny. Els estius s\u00f3n curts i frescos, sovint interromputs per tempestes sobtades. L’orientaci\u00f3 de la vall afegeix encara m\u00e9s contrast, amb fronts atl\u00e0ntics que porten humitat i boira a les vessants orientades al nord i a l’oest, mentre que els front sud i est mostren trets mediterranis m\u00e9s secs. A les zones m\u00e9s altes, les condicions s\u00f3n m\u00e9s estables, amb uns 1.500 mm de precipitaci\u00f3 anuals. <\/p>\n\n

Al centre de la vall de Sant Nicolau hi ha un vast mass\u00eds gran\u00edtic, d’uns 300 milions d’anys, exposat a la superf\u00edcie per l’elevaci\u00f3 tect\u00f2nica i l’erosi\u00f3. Com a conseuqnece, la unitat litol\u00f2gica predominant \u00e9s la roca sil\u00edcia, principalment biotita i granodiorita, que constitueixen gaireb\u00e9 el 80% de la conca. Aquestes unitats litologiques principals estan envoltades per altres\u2014principalment formacions sediment\u00e0ries com l’esquissa i la calc\u00e0ria\u2014que van ser metamorfosejades i plegades durant el Paleozoic. <\/p>\n\n

La gran serralada altitudinal de la vall de Sant Nicolau crea un ric mosaic d’h\u00e0bitats vegetals modelats per la temperatura, el pendent, l’orientaci\u00f3, el vent i el s\u00f2l. Aix\u00f2 resulta en una zonaci\u00f3 altitudinal clara: a la zona muntanya (fins a 1.800 m) els boscos de roure i faig sovint han estat substitu\u00efts per pi silvestre, amb pastures i prats de fenc als fons de les valls; La zona subalpina (fins a 2.300\u20132.400 m) est\u00e0 dominada per avets en pendents ombr\u00edvols i pins de muntanya m\u00e9s amunt, amb sotabosc de rododendres, nabius, ginebres i escombres, juntament amb clarianes de bedoll, gerds i digitals. Per sobre dels 2.300 m, la zona alpina sost\u00e9 prats naturals de gram\u00ednies resistents com la festuca i l’herba de naix, esquitxats de genciana alpina, ran\u00fancul pirinenc i campion de molsa. Les carenes m\u00e9s altes, a la zona subnival per sobre dels 2.700 m, s\u00f3n gaireb\u00e9 est\u00e8rils, amb nom\u00e9s plantes especialitzades com la sax\u00edfraga molsa que sobreviuen en esquerdes i cornises. Els h\u00e0bitats de zones humides\u2014llacs, fonts i aiguamolls\u2014afegeixen m\u00e9s diversitat, allotjant potes d’aigua, orqu\u00eddies i fins i tot drosera carn\u00edvora <\/p>\n\n

La vall de Sant Nicolau ha estat sotmesa a una \u00e0mplia gamma de pertorbacions naturals i humanes, des de canvis en les aportacions atmosf\u00e8riques que alteren la qu\u00edmica de les seves aig\u00fces fins a canvis en la din\u00e0mica de la meteoritzaci\u00f3 qu\u00edmica impulsats per factors ambientals i, m\u00e9s recentment, els impactes del canvi clim\u00e0tic, com ara patrons alterats de precipitaci\u00f3, sequeres, pluges pulsades i hiverns cada cop m\u00e9s c\u00e0lids. Superposats a aquestes pressions, els desenvolupaments hidroel\u00e8ctrics a la part baixa de la conca han remodelat encara m\u00e9s els patrons de connectivitat i flux d’aigua. En aquest context, un focus central de recerca a la vall \u00e9s l’estudi de la din\u00e0mica hidrobiogeoqu\u00edmica del seu paisatge aqu\u00e0tic, que abasta tant rierols i llacs visibles com les ‘aig\u00fces invisibles’ que circulen sota terra (les anomenades aig\u00fces subterr\u00e0nies). La interacci\u00f3 entre els sistemes d’aigua superficial i subterr\u00e0nia no nom\u00e9s modela el paisatge de la vall, sin\u00f3 que tamb\u00e9 regula els cicles de nutrients, la qualitat de l’aigua i el funcionament general dels ecosistemes. <\/p>\n\n

Per monitoritzar la hidrobiogeoqu\u00edmica de la vall de Sant Nicolau, des del 2004 s’ha establert una xarxa d’estacions de mostreig en diverses subconques experimentals dins la vall. M\u00e9s concretament, s’estan aplicant dos enfocaments diferents per\u00f2 complementaris a l’estudi de la hidro-biogeoqu\u00edmica de la vall, cadascun corresponent a una estrat\u00e8gia de mostreig distinta. La primera \u00e9s la monitoritzaci\u00f3 basada en sensors, que proporciona mesures cont\u00ednues i d’alta freq\u00fc\u00e8ncia de variables clau i captura din\u00e0miques a curt termini. El segon \u00e9s el mostreig discret d’aigua basat en campanyes de mostreig de camp, que implica la recollida manual peri\u00f2dica de mostres d’aigua per a an\u00e0lisis detallades de laboratori, oferint informaci\u00f3 qu\u00edmica i biol\u00f2gica m\u00e9s \u00e0mplia per\u00f2 amb una resoluci\u00f3 temporal m\u00e9s baixa. Junts, aquests enfocaments proporcionen una comprensi\u00f3 m\u00e9s completa dels processos que modelen la vall de Sant Nicolau. <\/p>\n\n

Un dels objectius innovadors m\u00e9s recents de LOOP \u00e9s aprofitar tecnologies de sensors d’avantguarda per captar la naturalesa r\u00e0pida i no lineal del mecanisme subjacent a la transfer\u00e8ncia i cicle d’aigua i elements biogeoqu\u00edmics a trav\u00e9s dels compartiments del paisatge (atmosfera-aigua subterr\u00e0nia-s\u00f2ls-aigua superficial). A la conca experimental del Contraix (4,5km2<\/sup>; 1967 i 2958 mnm), des del 2020 s’han desplegat diverses plataformes multi-sensors per monitorar els diferents compartiments del continu terrestre-aqu\u00e0tic. Aquestes plataformes estan equipades amb estacions de mesura de rierols i instruments complementaris per seguir el moviment d’aigua i soluts a trav\u00e9s d’ecosistemes fluvials. Tamb\u00e9 inclouen xarxes de pous amb sistemes multisensor que recullen de manera aut\u00f2noma dades hidrol\u00f2giques i biogeoqu\u00edmiques subterr\u00e0nies al llarg del cicle hidrol\u00f2gic. Cada xarxa normalment inclou un pou profund (que s’est\u00e9n fins a 20 m) per a mostreig d’aq\u00fc\u00edfers, dos o tres pous poc profunds (1\u20132 m) distribu\u00efts al llarg d’un transecte de pendent de tur\u00f3 i rierol, i una matriu de tres a cinc lis\u00edmetres instal\u00b7lats a les capes superiors del s\u00f2l (0,2\u20130,8 m). <\/p>\n\n

\"\"
El paisatge aqu\u00e0tic de la conca del Contraix<\/figcaption><\/figure>\n\n
<\/div>\n\n

Per a l’enfocament de mostreig discret d’aigua, s’utilitzen tres freq\u00fc\u00e8ncies de mostreig diferents, cadascuna amb una cobertura espacial diferent. El mostreig regular o mensual consisteix en col\u00b7leccions freq\u00fcents (per exemple, setmanals o mensuals) per proporcionar una s\u00e8rie temporal consistent de par\u00e0metres qu\u00edmics i biol\u00f2gics clau. El mostreig estacional es realitza en per\u00edodes cr\u00edtics de l’any \u2014com el desgla\u00e7, els baixos cabals d’estiu o les pluges de tardor\u2014 per captar la influ\u00e8ncia dels cicles hidrol\u00f2gics i clim\u00e0tics en la qualitat de l’aigua. El mostreig anual es realitza un cop l’any en llocs seleccionats per obtenir informaci\u00f3 base m\u00e9s \u00e0mplia, permetent comparacions a llarg termini i la detecci\u00f3 de tend\u00e8ncies graduals a la conca. <\/p>\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El Parc Nacional Aig\u00fcestortes i Estany de Sant Maurici, l’\u00fanic parc nacional de Catalunya, \u00e9s un dels ecosistemes alpins millor conservats de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, amb m\u00e9s de 200 llacs i una gran biodiversitat. El LOOP hi ha dut a terme una recerca ecol\u00f2gica a llarg termini des del 2004, centrant-se en la vall de Sant Nicolau, un lloc experimental per estudiar la hidrologia, la biogeoqu\u00edmica i els impactes del canvi clim\u00e0tic en entorns d’alta muntanya mitjan\u00e7ant xarxes avan\u00e7ades de sensors i programes de monitoratge de l’aigua. <\/p>\n","protected":false},"featured_media":2045,"template":"","class_list":["post-3586","sites","type-sites","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/loopweb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/sites\/3586","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/loopweb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/sites"}],"about":[{"href":"https:\/\/loopweb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/sites"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/loopweb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2045"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/loopweb.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3586"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}