La petjada del canvi global es reflecteix en múltiples indicadors. A mesura que s’acumulen proves, també apareixen algunes paradoxes. A escales de temps multianuals, un aspecte intrigant és per què alguns ecosistemes semblen seguir més de prop indicadors de la dinàmica atmosfèrica general (per exemple, augment de CO2, temperatura mitjana anual hemisfèrica) que els registres meteorològics locals i de deposició. Han d’existir vies de causalitat mecanicista que expliquin la paradoxa aparent. Probablement, estan relacionats amb processos d’una reacció i temps de renovació característics diferents. Un dels sistemes on s’ha observat el fenomen és el plàncton de llacs remots. El projecte TRANSFER té com a objectiu abordar aquesta qüestió.

El sistema planctònic, que és molt reactiu i per tant potencialment capaç de seguir de prop les fluctuacions atmosfèriques, també està influït per dos grans reservoris de materials i un llarg temps de residència: els compartiments de sediments i d’aigua subterrània a la conca. En conseqüència, aquest projecte té l’objectiu general d’entendre la relació entre la dinàmica atmosfèrica i la del plàncton, i fins a quin punt depèn dels processos al mateix llac (subprojecte 1) i dels processos a la conca (subprojecte 2). El projecte pretén: i) aclarir quins són els millors indicadors de les comunitats planctòniques per discernir entre la influència atmosfèrica de caràcter energètic (clima), naturalesa material (fertilització) o sinergia entre ambdues; ii) estudiar com la càrrega interna de nutrients modula la dinàmica del plàncton en diferents escales temporals i relacionar-se amb fluctuacions atmosfèriques en circumstàncies de baixa influència de la conca; iii) determinar el paper de les aigües subterrànies i subterrànies en la generació del cabal superficial cap als llacs; iv) estimar les taxes dels processos biogeoquímics que es produeixen sota terra i com això afecta la càrrega externa de nutrients als llacs; v) estimar el paper dels esdeveniments singulars de baixa freqüència i alta intensitat, i la seva influència en les càrregues mitjanes internes i externes de nutrients; vi) proporcionar una visió integrada de la transferència de les fluctuacions atmosfèriques al sistema planctònic dels llacs en zones remotes per entendre les paradoxes aparents. Utilitzarem estudis de cas i simulacions numèriques per abordar el problema. Els llocs experimentals es troben als Pirineus Centrals, on el grup té una llarga experiència en recerca, especialment al llac Redon i a la conca hidrogràfica de la Ribera de St. Nicolau, al Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Un conjunt de tècniques analítiques (per exemple, isòtops estables, marcadors moleculars) i numèriques s’aplicaran a estudis que inclouen: i) experiments de mesocosmos; ii) sèries temporals plurianuals de dades planctòniques, biogeoquímiques i meteorològiques; iii) nuclis de sediments d’alta resolució, iv) compartiments d’aigua subterrània i la seva reactivitat; v) modelització del transport des de la conca fins als llacs; vi) modelització de l’acoblament entre atmosfera i sediment a escales multianuals i vii) modelització de la dinàmica planctònica com a xarxa metabòlica.